Blade Runner és una pel·lícula dirigida per Ridley Scott l’any 1982.
Es tracta d’un dels films de ciència-ficció més importants de la història, fins al punt que ha entrat en el reduït grup de films de culte d’aquest gènere, al costat d’altres pel·lícules mítiques com “Star Wars”, “Alien, el vuitè passatger”, “2001, Una odissea de l’espai” o “Star Trek”. Va representar la consagració del seu director, qui la considera la seva obra més completa i personal, i de l’actor Harrison Ford. El compositor grec Vangelis va ser responsable de la banda sonora, mentre que el guió és de Hampton Fancher i David Peoples. Altres actorns són Rutger Hauer, Sean Young, Edward James Olmos, M. Emmet Walsh i Daryl Hannah .
La pel·lícula descriu un futur (l’any 2019) en què els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l’enginyeria genètica, fan els treballs més perillosos i degradants a les “colònies exteriors” de la Terra. Aquests replicants són fabricats per l’empresa Tyrell Corporation, per tal de ser “més humans que els éssers humans”, especialment en el cas dels models Nexus-6 que s’assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però no tenen ni la mateixa resposta emocional ni l’empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d’una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s’encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner gairebé retirat, Deckard, que s’enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a la ciutat de Los Àngeles..
Blade Runner ha estat àmpliament aclamada com un clàssic modern per l’ambientació assolida amb els seus efectes especials i per avançar-se en el plantejament de temes i preocupacions fonamentals del segle XXI com la superpoblació, la globalització o el canvi climàtic. L’han elogiada com una de les pel·lícules més influents de tots els temps, a causa de la seva ambientació detallada i original, una veritable fita visual postmoderna, que realitza una descripció molt realista d’un futur en decadència.
La versió -The final cut- que serà la que podrem veure a la Palma, és una de les set versions oficials de la pel·lícula i l’única sobre la que el director ha tingut de principi a fi el control artístic.
