La companyia Modus Operandi defineix el seu primer muntatge, «Al Dente», com un espectacle cuinat «amb estima» i «al punt» per ser consumit.
Així com els grups i cançons de rock i pop tenen les seves bandes tribut, amb aquest espectacle, els Modus Operandi fan la seva particular reinterpretació i homenatge a àries, quartets , números corals i musicals de les òperes més conegudes.
Sent fidels a les músiques originals, els actors / cantants interpreten personatges i situacions totalment diferents a les que fan referència les òperes. Tot plegat genera combinacions tant divertides com la música de «El barber de Sevilla» per ambientar la consulta d’un dentista o un cor de l’òpera Rigoletto mentre els alumnes fan un examen.
En definitiva, una forma diferent d’escoltar òpera, amb grans dosis d’humor i espai per a la crítica social.
Però, ¿com saber si existeix un secret a la família? Hi ha una manera ben simple. I és fer la pregunta. A qui? És igual: tiets, ties, avis, pares, o fins i tot de vegades germans o germanes poden resultar cadascú portador d’una parcel·la d’aquest secret que us seria ben útil conèixer. I quan més gran sigui el número de persones a qui pregunteu, més grans seran les possibilitats de descobrir alguna cosa.
Si us responen: «Un secret? Però no n’hi ha cap, de secret, a la nostra família», o, encara pitjor: «Què vols, tornar-me boig (o boja) amb aquestes preguntes?», aleshores podeu estar ben segurs que hi ha un secret a la vostra família i que no esteu gens a prop de poder-lo descobrir.
Si us responen, amb aire recelós: «Que n’has sentit dir alguna cosa, tu?» o fins i tot: «Què vols dir amb això?», podeu estar segurs que hi ha un secret a la vostra família i que teniu alguna possibilitat d’arribar a descobrir-lo.
Si us responen: «He sentit dir que hi havia un secret, però mai no he sabut quin era”, ja en sabeu la meitat! Però el més difícil encara està per fer.»
La Ruth fa més de 10 anys que ha fet els 40. S’acaba de separar, el seu marit l’ha deixat per la seva secretària de 20 anys, s’ha quedat sense feina i està pendent de desnonament, per sort compta amb la Mercè, la seva millor amiga.
La Mercè, més jove que la Ruth, tronera i esbojarrada, s’ha proposat animar-la a fer el pas, no tan sols de canviar de casa, sinó també il·lusionar-la amb un canvi de vida.
Ruth i Mercè resolen els seus conflictes, mostrant-nos un ventall de situacions còmiques i de solucions divertides.
Ens parlaran dels homes, de cirurgia plàstica, de dietes, de sexe, de la menopausa, en fi, de tot allò que les amoïna però sempre passant-ho tot pel filtre de l‘humor i el divertiment.
Una comèdia entretinguda i molt divertida, adreçada a tots els públics.
Godoy y yo és el nou espectacle en què aquest vell llop dels escenaris es despulla, metafòricament parlant, davant del públic. Batalletes, anècdotes i històries meitat veritat meitat fantasia, tot això amb l’incomparable estil que Godoy ha desenvolupat al llarg de més de 50 anys recorrent cafès-cantants, tuguris de dubtosa reputació primer, i sales, auditoris i teatres després.
Gasta un humor intel·ligent i gens convencional, barrejant realitat i ficció i una gran part del seu mèrit està en el domini del llenguatge , jugant amb les paraules, equivocacions i absurds.
Això diu ell, d’ell mateix:
Tinc la sort enorme de ser un voraç somiador. Somiar, imaginar, inventar, crear, utilitzar diametralment la ficció, la il·lusió i la mentida em fa més lliure, faig el que vull amb la meva vida. Dic el que vull i el que penso de la vida i de l’ésser humà. Ho faig perquè sóc lliure, perquè somio
Lucia di Lammermoor és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott.
Va ser estrenada a Nàpols el 26 de setembre de 1835. Estrenada a Barcelona el 22 de setembre de 1838 al Teatre de la Santa Creu i el 15 de setembre de 1859 al Liceu. És una de les principals òperes del bel canto i una de les cinc més representades en la història del Liceu, amb 277 representacions.
Transcorre a les terres escoceses de Lammermoor a finals del segle XVI en un moment de crisi política i religiosa i conta la història de l’amor de Sir Edgardo de Ravenswood i Lucia, germana de Lord Enrico Asthon, qui ha pactat el casament de la jove amb un noble ric.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
