Prosper Mérimée va publicar el 1845 una novel·la breu a la Revista dels dos mons, es deia ‘Carmen’ i hi explicava la història d’una jove gitana de Navarra que treballava com a cigarrera a Sevilla. A partir d’aquest moment, neix el mite universal de Carmen que ha passat per l’òpera, gràcies a Bizet.

“Carmen”:
una adaptació recontextualitzada de la novel·la romàntica de Prosper Mérimée del segle XIX.
Una Carmen pròpia d’aquest segle, urbana, empoderada, feminista.
Una Carmen que tracta els homes com ells tracten les dones.
Carmen és de l’extraradi, té vint i pocs anys.
És lliure
És acció
És popular
És objecte de desig
És apàtrida
Són baralles i navalles
Carmen és de l’extraradi, té vint i pocs anys.

Dirigida per Tony Caslà i interpretada per Cristina Vallribera, Alexandra Flores, Patrick Martínez, Andrés Piza i Òscar Giménez.