Xerrada de Nadia Ghulam: «Ser refugiada i sobreviure a l’adversitat»
Nadia Ghulam és una escriptora que va néixer a Kabul (Afganistan) el 4 de juny de 1985. Durant deu anys es va fer passar per un noi per tal d’evadir les rígides prohibicions dels talibans contra les dones i així poder mantenir la seva família, ja que el seu germà havia estat assassinat i el seu pare va emmalaltir greument.
El llibre “El secret del meu turbant”, (Columna, 2010) escrit juntament amb Agnès Rotger, explica aquesta experiència. El llibre va obtenir el Premi Prudenci Beltrana de novel·la 2010.
L’any 1991, durant la guerra civil afganesa, resultà malferida quan la casa de la família Ghulam va ser destruïda per una bomba. Sortí de l’hospital, sis mesos i catorze operacions després, amb cicatrius al rostre, que la van marcar per a la resta de la vida. En aquells moments els talibans havien aconseguit el control del país i, arran de la guerra, la seva família ho havia perdut tot. El seu germà havia mort i el pare es trobava en un estat precari de salut i ni ella ni les seves germanes o la mare podien treballar pel fet de ser dones. En aquest moment, a l’edat d’onze anys, decidí canviar d’identitat i fer-se passar pel seu germà Zelmai per poder treballar i alimentar la seva família.
El 2006, gràcies l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA), arriba a Barcelona. Es troba implicada en diferents iniciatives per tal d’ajudar el seu país, a més d’aprendre català, informàtica, integració social i matèries que tenen a veure amb la qualitat del treball de les ONG.
A més del llibre anteriorment esmentat ha escrit “Contes que em van canviar” (Columna, 2014) i “La primera estrella del vespre”, (Rosa dels Vents, 2016).
Ha participat en la creació de l’espectacle teatral Nadia per tal d’explicar la seva experiència, obra de la companyia La conquesta del Pol Sud.
