«Memòria de les oblidades» amb Rosa Andreu

«Històries de la presó de les Oblates», de l’autora Tecla Martorell.

Basada en les dades reals sobre la vida de quatre dones empresonades pel règim franquista al convent de les Oblates de Tarragona, habilitat com a presó l’any 1938, l’actriu Rosa Andreu, acompanyada a l’acordió per Ferran Barrios, es posa en la pell de les quatre dones empresonades i de l’única dona afusellada i que encara romanen a la fossa comuna de la ciutat.

Un cop acabada la Guerra civil espanyola, el règim franquista inicia una etapa de repressió entre els considerats contraris. Milers de persones marxaran a l’exili mentre que altres patiran el control, la humiliació, judicis sense cap mena de garantia, deportacions, empresonaments i morts.

Amb text i dramatúrgia de Tecla Martorell està dirigida per Joan Pascual i magníficament interpretada per Rosa Andreu que fa emocionar amb els seus canvis de registre i la seva capacitat de transmetre els sentiments de desesperació, ràbia o incredulitat que van sentir aquelles dones injustament represaliades. La música està creada per a l’espectacle i interpretada per Ferran Barrios.

Maria Grau Mondet, Ana Pérez Gómez «l’Annita», Dolores Díaz Vale, Teodora Prieto o Elisa Cardona, són 5 dones enterrades en una fossa comuna, dones anònimes, «desaparegudes», dones que van patir empresonament entre 1941 i 1942 al convent de les Oblates de Tarragona i que mai van saber de què les acusaven o qui les havia denunciat.

Cal conèixer el passat per entendre el present i en la mida del possible prevenir el futur….

A partir d’històries anònimes Tecla Martorell ha creat aquestes quatre històries d’unes dones condemnades a morir, un intent de descobrir que sentien, que pensaven, quines eren les seves pors. La peça fa una referència a l’única presa afusellada, una jove tarragonina tot i que, per respecte als descendents encara vius, l’autora tan sols l’esmenta.

El text s’ha basat en la documentació recuperada pel Fòrum de Tarragona per la Memòria de Tarragona.

Una recuperació d’un passat, encara que sigui en format teatral, que malauradament s’està convertint en present en molts llocs del nostre món. En paraules de la mateixa intèrpret «És dura però necessària. Han passat 79 anys i som allà mateix».

A la mort del dictador, el país inverteix molts esforços en fer el trànsit a la democràcia en pau i oblida el patiment de moltes persones que oblidades a les fosses comunes. Famílies senceres van invertir temps i diners intentant trobar els cossos dels seus familiars per dignificar-los, sense èxit. Darrerament entitats i

associacions han recollit aquestes demandes i s’han fet ressò d’aquesta necessitat, que a la vegada pretén aixecar la pols d’un capítol de la nostra història. Amagar, oblidar o distorsionar el passat no és un bon solatge per aixecar-hi el futur. Només s’aprèn de la història quan es coneix.

La història d’unes dones soles, que allunyades de les seves famílies, «desaparegudes» a ulls de tots, van haver de suportar unes condicions carceràries inhumanes que les va dur a la malaltia i la mort. Cal recordar, per evitar que es torni a repetir la història.

Una posada en escena minimalista on l’actriu juga amb algunes peces de vestuari per diferenciar a les diferents protagonistes.

Una interpretació magnifica , una proposta que paga la pena veure encara que la semblança a la nostra realitat actual fa que se’ns posi la pell de gallina.

Públic:
No recomanat a menors de 14 anys

Durada:
80 minuts

1 comentari

Cinema familiar: «Coco»

Miguel, un jove músic, realitza un extraordinari viatge a la terra dels seus avantpassats. Allà coneixerà l’Hèctor, un encantador oportunista i trampós que esdevindrà el seu inseparable amic i qui l’ajudarà a descobrir tots els misteris que hi ha darrera de les històries i tradicions de la seva família.

Les més innovadores tècniques d’animació actuals se citen en aquesta pel·lícula plena de llum, color i musicalitat.

Sense comentaris

Cinema nit: «Campeones»

Marco és el segon entrenador d’un equip de bàsquet de la primera divisió espanyola. Té problemes a la feina, amb la parella i gairebé amb tot allò que l’envolta.

Totes les frustracions que aquesta situació li provoquen, acaben, en el decurs d’un partit de bàsquet, en una bronca amb el primer entrenador que acaben en una borratxera i un accident de trànsit que el porten davant de la justícia.

La jutgessa encarregada del seu cas el condemna a treballs socials per no haver d’anar a presó i haurà de ser l’entrenador de bàsquet d’un equip molt especial, un equip de discapacitats. A més a més perd la feina i trenca amb la seva parella.

Per a sorpresa del propi Marco, serà ell qui acabarà aprenent amb un equip en què per sobre de tot hi ha les ganes de viure i de donar importància a allò que realment en té.

Sense comentaris

Cinema familiar: «L’edat de gel»

Iniciem una nova activitat a la Societat, cinema per a tota mena de públic, i hem previst dues sessions mensuals: el tercer divendres de cada mes a les 22 h CINEMA NIT; i el quart diumenge de cada mes a les 17 h CINEMA FAMILIAR.

El diumenge 27 de gener a les 17 h projectarem «L’edat de gel». Aquesta pel·lícula ha obtingut diversos premis internacionals i fou nominada als Oscar per la millor pel·lícula d’animació i també 7 nominacions als Premis Annie.

Fa vint mil anys, a l’inici de l’Edat de Gel, tres criatures absolutament diferents veuen units els seus camins per un gir del destí. Sit, un peresós còmic i xerraire; Manfred, un mamut pelut una mica malhumorat, i Diego, un sinistre tigre de dents de sabre, formen un singular equip que té per únic propòsit tornar un nadó humà a la seva família. Abans que aquesta increïble aventura s’acabi, l’estrany trio s’haurà d’enfrontar a cràters de lava ardent, escapar-se de traïdors túnels de gel i conèixer una rata-esquirol prehistòrica anomenada Scrat, que intenta desesperadament enterrar la seva estimada gla…

1 comentari

Cinema nit: «La vida és bella»

Iniciem una nova activitat a la Societat, cinema per a tota mena de públic, i hem previst dues sessions mensuals: el tercer divendres de cada mes a les 22 h CINEMA NIT; i el quart diumenge de cada mes a les 17 h CINEMA FAMILIAR.

Aquest divendres 18 de gener a les 22 h projectarem “La vida és bella”. Aquesta pel·lícula ha obtingut més de 40 premis internacionals, entre els que destaquen 3 Oscar (millor pel·lícula estrangera, millor actor i millor banda sonora)

Benigni, actor i director de la pel·lícula, la defineix com una faula:

Guido (Roberto Benigni) troba i sedueix la seva futura dona, Dora (Nicoletta Braschi). Anys més tard, tenen un fill anomenat Josué (Giorgio Cantarini) i, pel fet de ser jueus, són deportats a un camp de concentració alemany. Allà, fa creure al seu fill que els treballs del camp són en realitat un joc, l’objectiu del qual seria guanyar un tanc. Amb aquesta idea, Guido aconsegueix amagar i fer suportable la vida al camp del seu fill.

La música escollida contribueix molt a aquest univers de conte: cada personatge posseeix de fet la seva pròpia melodia que sona a cadascuna de les seves aparicions a la pel·lícula (melodia de la parella, melodia del nen, etc.).

1 comentari