Però, ¿com saber si existeix un secret a la família? Hi ha una manera ben simple. I és fer la pregunta. A qui? És igual: tiets, ties, avis, pares, o fins i tot de vegades germans o germanes poden resultar cadascú portador d’una parcel·la d’aquest secret que us seria ben útil conèixer. I quan més gran sigui el número de persones a qui pregunteu, més grans seran les possibilitats de descobrir alguna cosa.

Si us responen: «Un secret? Però no n’hi ha cap, de secret, a la nostra família», o, encara pitjor: «Què vols, tornar-me boig (o boja) amb aquestes preguntes?», aleshores podeu estar ben segurs que hi ha un secret a la vostra família i que no esteu gens a prop de poder-lo descobrir.

Si us responen, amb aire recelós: «Que n’has sentit dir alguna cosa, tu?» o fins i tot: «Què vols dir amb això?», podeu estar segurs que hi ha un secret a la vostra família i que teniu alguna possibilitat d’arribar a descobrir-lo.

Si us responen: «He sentit dir que hi havia un secret, però mai no he sabut quin era”, ja en sabeu la meitat! Però el més difícil encara està per fer.»